La Conferència General Unesco ha declarat lo 23 d'abril "Dia Internacional del Llibre i dels drets d’autor", però en aquesta data també celebrem Sant Jordi, patró de Catalunya i "dia dels enamorats" i, per això, del sècul XV, se regala una rosa vermella a l’enamorat i, del 1925, un llibre. Així, lo dia del 23 d'abril, pels catalans, també s'identifica com lo "Dia del llibre i de la rosa". Aquesta tradició és estada importada en ciutat de la fi del 1990 i se celebra amb diferents iniciatives de les associacions locals. A mos veure, a demà

L'acord entre Itàlia i Algèria és estat firmat a l'Alguer del Ministre de la Energia de la República d'Algèria Chakib Khelil i el ministre de l’Esvilup Econòmic Pierluigi Bersani en presència del president algerià Abdelaziz Bouteflika i del president del Consell italià Romano Prodi per la creació de la línea del gas Galsi per col·legar l’Algèria a la Itàlia a través de la Sardenya. Un gasoducte de 900 quilometros, dels quals 600 a sota de la marina, que arriba a profunditats màximes de 2800 metres entre els dos països. A mos veure, a demà

Data de la firma de la "Pau de l'Alguer" (seguida d’aquella de Sanluri) entre l’Aragona i el jutge Mariano que, en aquesta ocasió, ha aconseguit diversos dels objectius pels quals havia provocat la revolta, així com l'autonomia del judicat i la llibertat del comerç dels ports d’Arborea. Pere IV és entrat a l’Alguer: l’originaria populació sardo-lígur, essent genovesa, és estada després "substituïda" dels colons catalans. A mos veure, a demà

Data de la mort del bisbe de l'Alguer Pietro Raffaele Arduino. Com a bisbe de l'Alguer dòna vida a moltes obres pies i socials i també ha contribuit a la constitució del Monte Granatico. Al 1848 ha ampliar el Palau del BIsbe, ha enriquit la iglésia de Vallverd amb una tapesseria en damasc i una túnica sagra (planeta) de tela d'argent recamada amb or i també ha fet construir l'altar a la capella de San Carlo Borromeo de la Catedral. Aquest bisbe és estat responsable de la redacció d'un catecisme en llengua algueresa, lo "Petit Compendi de la Doctrina Cristiana", estampat a Càller l'any 1850. A mos veure, a demà

Naix Alguer.it, primer jornal en línea de la Regió Sardenya. Eren les 17:45 d'una tarda de pluja quan lo jornal ha publicat la primera versió d’aquell que avui és un sistema editorial d'última generació i u de les pàgines de notícies més visitats de la Sardenya, entre els jornals nacionals locals més coneixuts. Una plataforma completa i moderna gràcies també a la nàixita de la secció de vídeos, Alguer.tv, de la versió del cel·lular de nova generació i Alguer.cat, primer jornal nacional en Català de l'Alguer. A mos veure, a demà

Naix Angela Sussarello Boyl, l'abadessa fundadora del monestir de Santa Clara de Sàsser. És estada elegida abadessa primer del sou transferiment a l’Alguer. Al 1628 Angela Sussarello, hereu d'una família noble, ha renunciat als sous drets feudals per prendre vots. Lo sou nom se lligi l’última vegada a la documentació eclesiàstica l'any 1675. A mos veure, a demà

És mort Moreno Cecchini: a l'edat de 71 anys, era un símbol de la ciutat de l'Alguer. Conseller municipal i assessor de la ciutat, jugador de la històrica Pallacanestro Alghero, lo cuiner era un símbol de la Costera del Corall. Lo famós restaurant "La Lepanto" naix amb la família Cecchini l'any 1949, primer restaurant, gelateria i hotel i és estat un símbol del boom turístic català a partir dels anys 60. És lo mateix Moreno qui ha consolidat la sua fama nacional i internacional, gràcies als prestigiosos premis guanyats (sobretot per la famósa “llagosta a la catalana”) així com pels númerosos llibres que ha escrivit. Originari de Lucca però adoptat de l'Alguer, és estat lo gran home de la cuina sarda, sobretot pels plats de la marina. A mos veure, a demà

Lo canonge de l'Alguer Michele Urgias informa que dos frares havien construit i muntat lo gran rellotge del campanil de Santa Maria. Lo principi de construcció dels rellotges de torre no era així diferent dels rellotges d'engranatges tot i que, primer d'accionar per molla, lo motor del mecanisme consistiva en pesats contrapesos que, baixant amb un cable de la torre, feven funcionar els engranatges. Un altre dispositiu (escapament) teniva el còmpit de regular i alternar el moviment. Se teniva de recarregar regularment los contrapesos (aixecar-los de nou) i engrasar periòdicament els engranatges. A mos veure, a demà

L'edifici que avui és lo Museu Cívic Arqueològic de l'Alguer és l'antic “Carceretto” (sècul XV-XVI) a costat de la iglésia de Sant Miquel. L'immoble és esta objecte d'una primera restauració que comença el novembre del 2004. La superfície del Museu és dividida en tres livells amb un total de 910 metres quadrats. dividida entre la planta baixa, on hi ha una gran sala amb volta, la planta superior, amb 6 posentos rectangulars, i la tercera i darrera planta, en la qual han creat una gran sala rectangular durant les obres de restauració. Lo Museu Arqueològic dòna una lectura el més exhaustiva possible de les diferents emergències monumentals de la zona, com el Vilatge Nuràgics de Palmavera i Sant’Imbenia, la necròpolis hipogea d’Anghelu Ruju i Santu Pedru, la Vila Romana de Sant’Imbenia. A mos veure, a demà

L'activitat del molí tradicional començar al novembre, immediatament després de la recollida de les olives de la campanya. Hi treballaven almanco quatre persones: lo moliner d'oli, un substitut i dos treballadors. Durant lo període de mòlta, lo grup viviva al mateix molí, i dormiva a damunt de sacs. La tradició voliva que els mateixos clients portassin de menjar als treballadors: normalment eren sopes de verdures a base de faves, ciuró, etc...A mos veure, a demà