L’ALGUER - Aquesta nit mos ha deixat Antoni Canu, a noranta-set anys d’edat. Era nat a Ocier, lo 19 de maig del 1929 i de criatura, és vengut a viure a l’Alguer amb la família, emparant la llengua de la ciutat que més tard és venguda la sua llengua d’expressió artística. Ha escomençat a escriure versos en català ja adult, després d’haver freqüentat l’Escola d’Alguerés “Pasqual Scanu”. Les sue obres exprimin clarament la relació entre l’home i la sua terra, la vida en campanya, les estajons, la mar, la infantesa a Ocier, l’Alguer vella. Escriviva «Jo me senteix arrelat a la terra i les sues venes són les mies venes».

Entre les obres hi ha Poesies, En l’arc dels dies i Nou Cant; l’antologia Itinerari poètic (2009), Les mies mans (2014); Ànimes precioses (2019) i Lo cant de la terra (2024). Algunes de les sues poesies són estades musicades. Ha recivit numerosos premis: la Medalla d’Or Valente Faustini (1999), lo premi Rafael Sari (1998, 2000, 2007 i 2017), Luci di Poesia (1993), lo prestigiós premi Ozieri en multiples ocasions, l’última al 2023 per la carrera, lo premi Joan Coromines (2009), lo premi de la biennal de Spoleto (2015) i la Creu de Sant Jordi (2020).

Amb Antoni Canu se’n va un ambaixador de l’alguerés que és estat capaç de fer entendre la veu poètica de la nostra ciutat a tots los territoris de llengua catalana.

La Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer s’uneix a la comunitat algueresa exprimint les condollances a la família del poeta.