MALENCONIA

Quan s’allonguen les ombres
i un silenci càrrec de amargures
dabaixa
a empresonar
els tous pensaments
Tu
atura-te un instant
i escolta
el respir tranquil
de la mar
o l’hàlit salmastre
del vent.
I després
tanca els ulls
i pensa
a la cara somrient
de l’Aurora.
Quan s’allonguen les ombres
i amb elles l’insídia
de la malenconia...
deixa que a morir
sigui sols lo tramont!
I Tu
tanca els ulls
i dóna la llibertat
als tous somnis.

_ Miquel Rondel·lo _
poeta alguerés actual (1936)