DELIRI


Quan jo seré una part de tu

i els meus llavis t’hauran tret el perfum,

em deixaré portar sobre les ones

del meu deliri saborós de plor.

L’intens alè pagà de la carn teva

lliga el vol de la ment en un esclat

de seqüències terribles, on el cos

es llança tot amb la cantúria horrenda

de l’ànima perduda entre el ritual

on s’abrusen els bàlsams de l’abisme.

La meva carn, la teva carn juguen

en cementiris d’ideals;

la meva sang, la teva sang s’abrusen

d’un frenètic alè transsubastancial;

les meves mans, les teves mans afonen

en el misteri atònit de la vida.

La nostra carn crida en un vespre d’horror!

En la sabor de la teva carn

es fonen els bàlsams de l’abisme

amb la llança rabent de la virtut.

 

El misteri de la carn ens ofereix

arabescos de blancúria virginal

que, abrusant el meu cos, perfumen

en el silenci agònic del no-res,

avui negat pels bàlsams de l’abisme.

Sobtadament es cansa el cant de la rebel·lió!

El no-res ha vençut la teva mentida, oh, carn!

Ens ofega en el foc de la passió.

Neguit de redempció, jugar groller,

el perfum de l’abisme ens va cercant

per colgar-nos en la mateixa tomba:

en la mateixa tomba d’il·lisió!

Quan jo seré una part de tu

i els meus llavis t’hauran tret el perfum,

em deixaré portar sobre les ones

del meu deliri saborós de plor!

 
_ Antoni Bal·lero De Càndia _
poeta alguerés (1927-2009)