Lo cel

Avui lo cel no és clar,
la mia mirada és atraïda
de una llum que filtra
a dins de les núvoles.
És lo sol que se vol fer espaci,
demana ajut al vent;
ell sí, té la potència
i la força de enviar-les a lluny.
Alhora lo cel a poc a poc
repren la sua color.
Lo sol és llibre i lluminós.
Comença un'explosió
de llums que se reflecten
a la mar.
Ara, però, és estrac...
Dabaixa...
La sua color intensa
pinta l'horitzont de vermell.
S'abandona...
És la colgada del sol...
També l'anima mia és llibre.
Demà lo teló s'obrirà
i lo cel siguerà encara
escenari de així tanta bellesa!

_ Maria Antonieta Manca _
Poetessa algueresa actual