Records

De la ciutat antiga acucujada
endins de bastions i muralles,
me subvenen veus I humors,
fragments de vida.
Amb estima
penso a les persones
que ja han fet tarda:
un riu gran de gent
en el camí del temps rodolat;
al viure dignitós,
a la cotilla general,
a la bonhomia,
a l’honestat.
Un olor de carbó al braser,
el pergum de la cassola de peix
i de l’anjoni nadalenc al forn,
en mescla de sabors antigues
recordo.
I altres serenades, l’amistat,
el parlar en companyia
del treball, del temps,
de les encunges,
de amors, de joves, de matrimonis.
O les rondalles enteses
amb atenció i ulls oberts
en les nits de estiu
al revellí de la porta!
Un món on la fantasia
era realitat i cada dia
una espera fantastica.

_ Fidel Carboni _
Poeta alguerés actual