GUERAL (X)

Les aigües dolces de l’estany
s’encrispen a la vora del jonc,
tremolen les canyes tendres
i s’obri la finestra de la nit.
De la muntanya està comparint
lo blanc silenci de la lluna:
floreixen les llumeres de Gueral
i basen les hores del sòmiu.
Torna la lluentor del sereno!

_ Antoni Coronzu _
Poeta alguerés