COM SE’N VOLA LO TEMPS

No te’n sés abijat
com se’n vola lo temps?
Pareix que passi un dia
i mos trobem més vells;
pareix que tengui pressa
però on tè de anar?
Sem sol mosaltros que vivim
i que podem anar;
i cada dia que passa
més curt é lo camí,
mo’n abijem que és massa tard:
la vida és feta així.

No te’n sés abijat
com lo temps se’n vola?
Te veus, mirant endrera,
segut a un banc d’escola...
Te veus ara al mirall
que sés ple de malanys,
amb la pell frungida
i los cabells blancs;
és dona ara la minyona
que t’havia enamorat:
lo mestre que primer
te feva por ara és plegat.

No te’n sés abijat
com se’n vola la vida?
Per la disperació
me ve quasi de riure,
me ve quasi de plorar
pensant a qui és calgut,
de tants amics nel camí
calque u l’havem perdut.
I quan l’última dona
vengarà a mos avisar,
responguerem que sem ja pronts,
que se pot anar...

_ Antonello Colledanchise _
Poeta i cantautor actual