Un record de minyó
(La Fontaneta)

Un record car al cor tenia,
un record que me feva sempre companyia,
la muralla, la fontaneta de l’Alguer mia.
I no passava dia que lo pensament no me portessi
en aquell tros de bastió on me veieva minyó:
en aquella muntada qui divertiment,
qui risada, quan feva la rodolada
per n’eixir a l’Olla o a l’Olleta a fer lo capbussó.
Era nat en aquell rió
i la fontaneta era tota la mia passió:
trist só partit amb gran melanconia
en allí he deixat lo cor
am a tota la mia minyonia.
Ara vell, pres de nostalgia
só tornat a veure la fontaneta mia;
no hi era més la muntada,
ma los pilastrins, les banquines i la gradinada.
Era bella quan l’he deixada,
ma ara és més bella encara.
És com una reïna tota adornada
per la festa de l’encoronació;
ma una cosa és restada com una tradició ...
... que a l’Olla i a l’Olleta ...
los minyons fan encara lo capbussó.

_ Giovanna Martinelli _
Poetessa algueresa actual