MARE  (Madre)

Freqüentment

en la memòria me subvé

l’imatge de la casa antiga:

en la claror de una llumera gran

veig un’aposento.

Entre aquelles parets blanques

una mesa de treball,

una vida de cants

i de sor

i nits sense repòs

i sempre tu, mare,

i l’agulla.

 

Un’ona

me reporta encara

l’amor,

un pas de somni,

el so del silenci

que ha embolicat

la joventut.

He cercat l’imatge tua,

el punt clar

pels meus dies.

Avui la tua ombra

és estrella daurada

en el cel

de l’ànima.



_ Fidel Carboni _
poeta alguerés actual