L’ARBRE CALGUT

D’un arbre calgut, totes les fulles
lo vent de l’hivern se n’ha emportat;
se n’ha emportat lo vent les més belles
i poques seques a l’arbre ni ha deixat.

A terra és ara l’arbre, sol, vell, finit,
cercant les fulles verdes que ha perdut.
Lo maestral l’ha deixat així esbatit,
ni combatir lo pot, ara és calgut.

Així caus tu, pobre home, i qui t’ajuda?
Mira... lo maestral furiós ja és corrint,
l’amic no se recorda, ningú més se’n cura
de tu... i qui te veu morint:
“l’escur”, te diu, i de la vida tua
altre no resta que les obres bones;
no se les porta el vent, no. Ell s’emporta
les fulles seques: Déu pren les verdes.

_Pinuccia Ginesu Maffei_
Poetessa algueresa (1914-1961)