LLETRA

Benvolguda Senyora,
encara avui, puntual com sempre,
la sua lletra amb paper tan fi
i una floreta secada a dintre.
Ja ‘l sé que tot està canviat
en aquell carreró que no canta més
“perfum de murta tendra i de donzell”
(com dieva aquell bon general),
i que dels debaixos no ixin més
plors de criatures i olors de cassola.
Ara, sons de musiques americanes
se mesclen amb el perfum de tabaco
i altres herbes que venen de l’Orient …
Per no parlar d’aquelles que venen
la blanca mort a dintre de siringues.
Ja ‘l sé que tot això li fa por …
Les set torres són sempre allà
i quantes coses són passades
sota aquelles pedres seculars
i que de tant en tant, me diu,
les pedacen amb ganxos, plantes.
Vostè, benvolguda senyora,
de darrera la persiana verda
encara somnia serenates de lluna
i xiulets de maistral entre les veles.
Jo també he retallat lo meu somnio
i no vull dir-li agradables mentides:
no m’esperi … perquè encara no torno.

_ Antoni Coronzu _
Poeta alguerés actual